La por és una de les emocions primàries de qualsevol vertebrat i té el seu substrat anatòmic al cervell més primitiu, que alguns anomenen cervell reptilià: al sistema límbic, concretament als nuclis de l'amígdala que, al cervell humà, són a la part interna dels lòbuls temporals.
La por és un mecanisme adaptatiu que capacita a l'individu a respondre davant d'amenaces a la seva supervivència. L'efecte fisiològic immediat de la por és l'augment de producció d'adrenalina que accelera el ritme cardíac i capacita la musculatura per a un exercici intens doncs les respostes primàries a la por són l'agressió i la fugida.
Als cervells més senzills podem trobar una situació intermèdia, insòlita per un humà, on no es genera cap resposta; és el cas de l'ocell estirat sobre la seva esquena i amb el cap penjant. El seu cervell primitiu no és capaç de generar una resposta i alguns il·lusionistes ho fan servir per fer-nos creure que han "hipnotitzat" els animals. Només se'ls ha posat en una situació per a la que no tenen resposta.
Els estudis psicosocial avaluen factors com ara les càrrega física i psicològica del treball, els recursos d'afrontament (temps, mitjans, formació...) i el control. Un treballador sotmès a fortes càrregues sense mitjans suficients ni control és un treballador en risc.
No sortir-se'n amb les tasques encarregades en el temps assignat suposa una amenaça latent de perdre la feina, un risc per a la supervivència. L'exposició a situacions emocionalment impactants a entorns amb violència... multipliquen l'estrés doncs hom ha d'inactivar la resposta primària (agressió o fugida) i donar una resposta socialment adequada.
Cada persona viu de forma diferent les situacions estressants. Empresaris, comandaments intermedis, treballadors. Aquells que tenen les necessitats garantides mai viuran com una amenaça allò que angoixa els que depenen d'un sou escàs. Indemnitzacions, prestacions d'atur i altres ajuts socials intenten compensar el desequilibri però mentre un empresari pugui acomiadar una persona treballadora en quinze dies i aquesta necessiti mesos, si no anys, per trobar una nova feina el malestar està garantit.
Les organitzacions han d'identificar, avaluar i combatre aquells elements estressors que afecten el benestar dels seus treballadors. Els directius que no en tenen cura, no només falten als seus deures legals sino que posen en risc l'organització que dirigeixen: baixa la productivitat, incrementa l'absentisme, es multipliquen les baixes voluntàries i, quan te n'adones, en vaixell s'enfonsa. I això, també fa por.
