Les situacions de violència en el treball, tant si són entre treballadors com les que es donen en la relació amb els alumnes o les seves famílies solen viure's d'amagat.
Quan parlem de violència no ens referim exclusivament a la violència física sino també a la verbal (oral o escrita) a tot allò que pogui afectar la seva dignitat, vexant-lo, menystenint-lo i afectant el seu benestar emocional. Veieu, per exemple, els nostres posts La pell fina i Assetjaments.
Un efecte immediat de la victimització és el dany en l'autoestima: he fallat en alguna cosa.
La víctima se sent avergonyida, no demana ajuda i cada nova agressió l'enfonsa més. Només l'ajuda des del seu entorn la pot treure del pou.
Per això són tan importants els protocols contra l'assetjament laboral, l'assetjament sexual i l'assetjament per motiu de sexe on l'empresa defineix quines conductes considera inaceptables i estableix mecanismes per a la comunicació dels casos, la investigació i, en el seu cas, la sanció.
Fer pública la política fa que tothom col·labori en detectar possibles actituds i que es corregeixin de seguida: un Ep! Això no! a temps és molt millor per a tots que una denúncia formal, una comissió d'investigació, possibles sancions i eventuals recursos. Agressor i víctima passaran per un calvari que cal evitar.
A més, el conveni d'Ensenyament no ajuda. Dóna només 50 dies per a sancionar després d'una queixa i les sancions són de 16 dies, 30 dies (amb avís d'acomiadament) i acomiadament. És impossible arribar a una sanció que víctimes i agressors puguin acceptar. O és massa baixa, amb el consegüent efecte de "no paga la pena denunciar", "no m'han cregut" "la direcció està amb l'agressor" o massa alta amb el recurs judicial garantit i la corresponent revictimització.
La millor manera d'evitar danys a les persones i a l'organització és definir una política, difondre-la a tot el col·lectiu informant el compromís d'actuar en la defensa de les possibles víctimes, siguin quines siguin, i una crida a col·laborar tothom avisant qualsevol possible infractor de les conductes no acceptables i, en cas necessari, de denunciar-ho davant la Direcció.
Aquest és el paper dels protocols de prevenció de la violència en el treball. Marcar clarament els compromisos i els mecanismes de queixa. Que ningú, essent-ne testimoni, es quedi de braços creuats per no saber què fer.
