Ara que molts sou a les portes de les vacances, us vull explicar una experiència.
Si m'envieu un correu electrònic en dia festiu o al mes d'agost rebreu una resposta automàtica com aquesta:
És cap de setmana o estic vacances i, per tant, desconnectat del correu corporatiu. Si es tracta d'un afer urgent, telefona al 00 34 629 812 474 o envia'm un SMS (estic connectat permanentment tot i que no sempre disposo de cobertura). Si no, a partir del proper dia feiner atendré la teva petició. Gràcies.
Tots tenim dret a desconnectar de la feina. Més encara, necessitem desconectar de la feina. La llei reconeix des de fa anys aquest dret tot i que n'hi ha que encara fan l'orni. Per això el component divulgatiu del missatge. Desconnecta't, has de dedicar-te temps a tu i els teus.
Anys enrere jo feia gala d'estar sempre disponible fins que vaig veure el meu error. Era al bosc, caminant en família, només preocupat de mantenir el meu rumb correcte i atent als indicis de fauna salvatge (cérvols) al meu voltant: quan tu veus els rastres, els cérvols t'estan veient a tu.
De sobte, a la butxaca, el meu mòbil va vibrar lleugerament (potser siguin els fills, d'excursió per una altre racó del país...) vaig consultar: era un correu de feina i començava amb "Exigeixo que..." Sense salutació ni res semblant. No vaig llegir més, vaig desconnectar el correu de feina i vaig retornar al mòbil a la butxaca. Mai més he atès un correu de feina des del mòbil personal. Si l'empresa no m'ha proporcionat equips portàtils ni connexió a internet al mòbil serà per alguna cosa.
Més enllà de l'evident mala redacció per part d'algú que es dedica a ensenyar com s'escriu, l'abrupte inici del missatge em va generar agror per tot el dia. Què t'ha passat? em deien. De sobte t'ha canviat completament l'humor. Aquelles dues paraules: Exigeixo que, m'havien amargat definitivament la jornada. El cap no em parava, era molt lluny dels cérvols, de la molsa, dels arbres....el meu cap era al despatx. S'havia acabat el cap de setmana. Mai no li he explicat al remitent del missatge, potser se n'assabenti ara,
He deixat oberta, això sí, la porta dels SMS només per si hi ha una urgència. Hi ha afers greus que s'han de tractar sense demora i no tinc més remei que permetre l'opció, el meu equip sóc jo i no tinc amb qui negociar torns de guàrdia; prou que m'agradaria que no fos així.
De forma recíproca, quan redacto un correu a algú que hauria de ser descansant miro de configurar la tramesa a les 8:00 del proper dia feiner. Si rebeu un correu tan puntual, ja sabeu el per què. De fet jo, a aquella hora, sóc al tren llegint la premsa del dia o algun bon llibre. Cal començar el dia amb bon peu.
Sisplau, apreneu dels meus errors.
