Fa uns dies, en un dinar a Girona amb professionals de l'ensenyament i de l'activitat física, comentàvem com la suma del confinament i l'auge de l'ús de les pantalles (mòbils, tabletes, consoles de jocs, ...) estaven potenciant entre infants i adolescents hàbits més solitaris i amb molta menor activitat física, molt especialment en els barris amb població amb risc d'exclusió social.
Que en una aula de secundària de Barcelona a ningú li soni on és Collserola, que a Sabadell o Terrassa no hagin caminat mai pels volts de la Mola, que ni els uns ni els altres practiqui cap esport ni que sigui de forma esporàdica o que, a primària, als infants els faci mandra anar a jugar al pati és preocupant i que això pot tenir conseqüències gens menors en el benestar físic i mental de les futures generacions.
L'educació física a l'escola ha de ser capdal en un canvi de tendència que animi els més joves a sortir de casa, a gaudir de l'exercici a l'aire lliure, sempre que sigui possible, allunyats dels sorolls i la contaminació del centre de les ciutats.
Si no en fem res al respecte l'aparició prematura de casos d'obesitat, asma, al·lèrgies, hipertensió, diabetis,... es multiplicarà.
