En altres cultures, un "Déu vos guard" representa una garantia de seguretat, qui t'ha saludat ja no et podrà perjudicar doncs seria actuar en contra de Déu. i per tant, en moments de conflicte hom s'apressa a saludar per, amb la resposta, tenir un salconduit pel dia.
A casa nostra un "Déu vos guard" és un automatisme banal. Tan automàtic que és habitual que et saludin cada cop que et creues amb algú, tan banal que alguns ho fan amb un simple moviment de celles.
A mi, aquest costum francès em va semblar molt assenyat i l'aplico. Per respecte, només saludo un cop a cadascú, cada dia i, si em retrobo algú que em torna a saludar el responc amb l'afegit final.
Una dita espanyola diu: "El mayor desprecio es no hacer aprecio" i, en efecte, una de les constants en els treballadors que es queixen dels seus caps va per aquí. La meva primera enquesta sobre risc psicosocial, quan encara no disposavem d'eines d'avaluació, tenia una pregunta oberta: "Què voldries que la direcció de l'empresa fes per tu". La pregunta era oberta, sense propostes de resposta i la direcció es resistia a incloure-la: És evident, demanaran més sou i més vacances. S'equivocaven. Ningú va demanar més sou ni més vacances, les repostes eren de l'estil "que recordin el meu nom", "que m'escoltin" però, amb diferència, la resposta més freqüent fou de l'estil: "que en responguin quan els desitjo bon dia". Aquesta mateixa queixa l'he retrobat sovint. Sempre, la primera mostra de descontentament d'un treballador cap al seu cap és precisament aquesta: No saluda.
Que et passin pel costat i no et saludin és un menyspreu que només es superen els que s'aturen a pocs metres de tu, sense saludar, i es posen a parlar per telèfon amb un tercer forçan-te a ser testimoni involuntari de la seva conversa. La interpretació és clara, per ell, no existeixes.
Gràcies per llegir-me, que tinguis molt bon dia.
