Rebo informació d'un accident de treball.
Un company, que podria ser qualsevol de nosaltres a qualsevol de les nostres cases ha caigut baixant unes escales. Una lesió de lligaments i una curta baixa i aviat tornarà al seu lloc de treball. Aquest cop ha hagut sort. A la investigació d'accident l'administrador proposa com acció correctora: "...anar amb cura quan es camina carregant material". Realment n'hi ha prou amb anar amb cura? I, en qualsevol cas, de què parlem quan demanem cura?
La manipulació de càrregues ha de fer-se, si és possible, amb carretons o altres mitjans auxiliar que evitin sobreesforços o altres riscos i en qualsevol cas SEMPRE que el pes excedeixi de 20 kg, quantitat màxima que es pot manipular a mà. En el cas d'escales, la cosa és clara. La càrrega ha de poder dur-se amb una sola mà. L'altre mà ha de ser al passamà. El passamà no és un complement decoratiu, és un element fonamental de seguretat. SEMPRE, SEMPRE, SEMPRE hem de baixar les escales amb una de les mans al passamà.
Les caigudes representen el grup més nombrós de formes d'accident i les caigudes en escales les que provoquen més dies de baixa. Més encara si portem calçat poc estable.
A les empreses líders en qüestions de seguretat i salut, baixar sense agafar-se al passamà comporta amonestació, baixar amb les dues mans ocupades pot suposar una sanció.
La direcció de cada empresa ha de prendre les seves pròpies decisions però, si fem cas al nombre d'accidents, fer còrrer la veu i repartir estratègicament uns quants recordatoris pot ser una inversió força rendible. Ens obliguin, o no, pel nostre benestar hauriem de prendre bona nota i usar sempre el passamà.
