Diu la dita que l'infern és ple de bones intencions. Alguns treballadors exemplifiquen perfectament aquesta dita.
Fan més hores de les que els toca per amor a la causa. Rebutgen la formació que se'ls ofereix per poder dedicar-se a tasques més "productives". Renuncien als reconeixements mèdics per no suposar un cost a l'empresa. Van corrents d'un lloc a un altre per estalviar temps i, si ensopeguen, van al seu centre de salut en comptes d'anar a la Mutua d'Accidents com si això fos un benefici per a la institució. Ben al contrari.
Al final, amb tanta bona voluntat, provoquen que algú s'hi fixi i que interpreti que l'empresa nega els seus drets als treballadors, que els coacciona per renunciar a la vigilància de la seva salut, que els força a treballar a escarada i oculta els accidents.
Pas a pas i sense adonar-nos, es van acumulant els elements per a que l'Autoritat intervingui i sancioni per diverses infraccions greus de la llei amb milers d'euros de multa. Això sí, tot amb molt bones intencions.
Pensar que la societat ens mesurarà segons els nostres propis paràmetres és un deliri.
L'empresari ha de garantir la seguretat i salut dels treballadors i això ni és optatiu ni renunciable. I quan algú renuncia als seus drets, no és una dedicació exemplar sino una amenaça que, tard o d'hora, esclatarà.
